Alan Fortuny Sicart

En aquest article, m'agradaria plantejar un full de ruta i, alhora, desmentir alguns dels arguments que estan bloquejant una transició ecosocial a Catalunya amb la urgència social i climàtica actual.  L'objectiu no és fer un article acadèmic, sinó donar ordres de magnitud per orientar el debat amb rigor i amb les veritables opcions que tenim a l'abast. Comencem! Definim els objectius de la transició ecosocial En primer lloc, hauríem d'aclarir quins són els objectius i paràmetres que conformen aquesta transició, sent el més concret possible per poder implementar polítiques i estimar els requisits per a la seva implementació, així com els impactes. Que la generació energètica local sigui capaç de cobrir les necessitats essencials: producció d'aliments, transport d'aigua, cuinar, il·luminació, gestió de residus, transport essencial, escoles, telefonia, hospitals, confort tèrmic... Que l'energia necessària per a produir béns essencials tingui uns preus estables

  En aquest article faig un analisi de les posicions dels diferents partits publics per afrontar un dels majors reptes de la nostra societat, com mantenir un metabolisme social necesari sense combustibles fosils, conflictes ambientals i pobresa energetica. El debat en la seva totalitat es pot trobar aqui . El rol de l'energètica pública Amb l'excepció de Junts i Ciutadans, tots els partits estan d'acord en donar més pes a l'energia pública, tot i que amb matisos en els seus objectius. La CUP, ERC i els Comuns clarament volen reduir el pes dels monopolis energètics, com és el cas flagrant de la distribució amb Endesa, que controla el 98% de la distribució, així com també de la generació, amb una dependència actual insostenible de l'energia nuclear i dels combustibles fòssils, si considerem la capacitat instal·lada renovable al territori (menys del 15%). Sorprèn especialment a la dreta i al centre la manca de comprensió que el sector energètic no pot dependre de l'

General introdution to Theory of Change  Eroding capitalism allows for the progressive reduction of capitalistic provisioning forms without direct confrontation across all areas. This strategy fosters changes toward universal provisioning within planetary boundaries , aiming for a more democratic and fairer society . However, this approach faces several challenges and uncertainties. The primary concern is whether erosion and the growth of marginal alternatives can withstand capitalism’s pressures , such as price dumping, low wages, and difficulty accessing finance or land, and if these changes can occur quickly enough to prevent a climate catastrophe. Another critical question is identifying the most promising areas for this erosion. I suggest focusing on housing due to increasing artificial scarcity and resistance to its treatment as a speculative asset. Energy, particularly electricity, is also crucial. Dubbed the 'blood of social metabolism,' electricity requires the dep

 Erik Olin ofereix una crítica molt poderosa de les estratègies contra el capitalisme. En reflexionar-hi, arribo a una conclusió força similar a la de l'autor: que hem d'erosionar el capitalisme, reduint el seu àmbit d'influència, els seus danys i les seves limitacions. Això contradiu la teoria de la doctrina del xoc, que sosté que canvis dramàtics en el sistema requereixen un punt d'inflexió, però sembla més prudent mitigar els conflictes dins de la societat civil entre partidaris del capitalisme i defensors de l'ecosocialisme.  En lloc de socialitzar cada sector actualment dominat pel capitalisme, podem començar amb l'habitatge i l'energia. Alterar les normes perquè els habitatges no utilitzats estiguin disponibles a preus assequibles, amb preus regulats pel govern, minvarà la capacitat del capitalisme d'impulsar els treballadors cap a feines innecessàries que prioritzen el valor d'intercanvi (com ara les finances especulatives, els cotxes, la moda

Kohei Saito has published another book to make a valid point: any economic system that does not overcome capitalism will fail to reconcile social provisioning with planetary boundaries. The question is how democratic we want this system to be. He advocates radically democratizing the economic system and avoiding any form of climate Maoism, or a state dictatorship to enforce how we transition from capitalism. Let's see why, who, and also some strategic gaps I identified while reading the book, which I recommend. We need to reconcile socialism with ecology, and degrowth with socialism. Not all socialists agree or support degrowth or the notion of planetary boundaries, and definitely the mainstream left is rather green Keynesian, productivist, and mostly pro-growth. The author claims that due to the impossibility of sufficient decoupling and the need for capitalism to grow, only socialism and a break from capitalism can achieve a stable climate and public abundance. Also, not all degr

Embracing individual actions alone won't usher in the systemic change we yearn for. True transformation requires a collective movement towards a new paradigm. The narrative around carbon footprints, heavily promoted by fossil fuel lobbyists, aims to shift the blame onto citizens while doing everything to maintain our dependency on fossil fuels. Despite this, I believe it's crucial to demonstrate that living with a significantly lower carbon footprint than the Western average is not only feasible but can also enhance our quality of life. Let me share how I've managed to do this. The cornerstone of my journey is adopting an organic, plant-based diet, the most effective way to support biodiversity, halt deforestation, and cut emissions. By purchasing directly from local farmers, we can bolster food sovereignty and fairness. Contrary to the belief that healthy food is expensive, it's the unsustainable production of non-nutritious items like soda and snacks that costs both c