Skip to main content

Posts

Showing posts from January, 2020

Small farmers, the heroes of our time

The task that I really like doing at home is cooking. I feel lucky that I am the one responsible for buying our food, chosing the menu and make it happen. It is a moment to relax, create and give something to my love ones, somewhat hard in a world when we seem to need so little from others... Cooking starts by going to the grocery store. I really like the options I have in Germany, as it is very easy to eat local, bio and very healthy options. Bread is precious, not necessary expensive but as good as I recall it from my childhood. But do not get me wrong, most of people do not buy like I do. First of all, when you are lining up for paying and the food is display in the black lane, you can spot something. My shooping is a colorful set up : paprika, apples, mushrooms, berries, lemons, ginger, onions...flow around like a rainbow, free from packaging and plastic. The packaging is limited to milk (oat based from germany) and yoghurt (oat based as well), some species and sauce. My shop

Solucions a la crisi: Transicions a comunitats resilients

Recentment em trobava amb el cap ple de dades sobre  com de dolent serà  el futur en un escenari de BAU ( business  as usual). El trident del  peak   oil  (fi de l'energia barata), crisi climàtica (col·lapse del clima) i la desigualtat creixent sembla augurar un futur terrorífic, digne de les millors pel·lícules de  ciència ficció . Les notícies són una font d'excepcions benintencionades però que donen una visió del món bastant esbiaixada, i si mes no trista, d'una societat que silencia als herois, i dóna un protagonisme immerescut a Villans i infeliços. Per sort per a nosaltres, hi ha molta gent, no només treballant en solucions, sinó donant-nos eines útils per fer la transició a un món amb suficient energia a preu raonable, la progressiva regeneració del medi ambient, i la possibilitat de moderar les desigualtats existents. Una de les solucions, explicades de forma molt  practica es troba  al següent  enllaç : https://www.transitionculture.org/shop/the-transition-h

Passes per en Mateu : ho hem aconseguit

Tot va començar el darrer setembre, quan visitàvem el meu pare després d'anar a la boda d'un dels meus millors amics, el Joan. La visita va ser especialment breu, i vaig poder apreciar amb quina velocitat l'Alzheimer deixava bastant minvat el meu pare, en només tres mesos  d'ençà  ens vam veure. Quan vius lluny de casa, els efectes d'una malaltia degenerativa sobre un familiar, són molt més evidents, i deixar els teus a milers de quilòmetres costa més que mai.  Al avió  de tornada a Alemanya on visc  desde  fa tres anys, passava que era el temps per fer un homenatge, un gest d'amor i de gratitud. No només al meu pare, sinó a totes les persones, com la meva tieta Montse, i els seus ajudants, la Caro i la  Marlene , que fan la vida del meu pare molt millor sense reconeixements ni premis. A  Fontpineda , on viu el meu pare, pots veure les muntanyes de l ordal  i el part del Garraf, en un bosc que sembla no acabar-se mai. Encara que els cims no fan més de 700 met