Mentre el consens sobre la crisi climàtica no para de créixer, el que no tenim tant clar és com fer-li front. Darrere de les interminables negociacions sobre emissions, i plans d'inversió verda que no acaben d'enlairar-se, hi ha tot un seguit d'herois silenciosos, que treballen intensament, per aconseguir que demà tinguem un millor planeta.
Ahir vam tenir la sort de conèixer, dos d'aquests herois: en Jaume i l'Estefen. El seu posat humil amaga un gran repte: protegir el que queda a Catalunya del bosc d'alt valor ecològic, en concret el 5% de la superfície actual. Ja sigui mitjançant els acords amb propietats privades, les majors proteccions dels parcs actuals... Cada dia estan una mica més a prop d'aconseguir protegir a perpetuïtat uns autèntics patrimonis de la humanitat.
No obstant això, necessiten suport. Per a disposar de la capacitat necessària per protegir aquests tresors de la tala o explotació, necessiten més suport econòmic. Ells defensen que l'explotació forestal s'ha aplicar allà o el bosc es adequat per la tala, i hauríem de definir un cordó sanitari, allà on el valor ecològic és més alt.
Nosaltres els necessitem, pel seu coneixement, com necessitem els boscos. No només per la seva bellesa, sinó també perquè són fonamentals per la vida. Els boscos, especialment els més antics i complexos, cuiden el subsòl, l'erosió i són grans termoreguladors.
Només els boscos ens podem donar el temps que necessitem per canviar el nostre model productiu, absorbir el co2 i evitant que l'escalfament global sigui més agressiu i destructor. Són els pulmons que les ciutats tant necessiten, per recuperar l'anima i la pau que som compatibles amb el desenvolupament i la modernitat.
Tornem als boscos la seva categoria de temples de vida, llocs de trobada amb un mateix. Espais per somniar i descobrir el món i els seus misteris.
Actualment dediquem un 1% del nostre temps a la natura, i és per això que la nostra salut i la del món no és bona i empitjora. Com podem viure tan allunyats del nostre medi? Com estimar i cuidar allò que coneixem tant poc?
Donant suport a Selvans podem retrobar-nos amb la natura, i protegir-la per sempre, en un futur on la vida i la prosperitat vagin de la mà, i els temples siguin de marbre, però també de fusta, fulles i branques.
Informació sobre selvans a:
Ahir vam tenir la sort de conèixer, dos d'aquests herois: en Jaume i l'Estefen. El seu posat humil amaga un gran repte: protegir el que queda a Catalunya del bosc d'alt valor ecològic, en concret el 5% de la superfície actual. Ja sigui mitjançant els acords amb propietats privades, les majors proteccions dels parcs actuals... Cada dia estan una mica més a prop d'aconseguir protegir a perpetuïtat uns autèntics patrimonis de la humanitat.
No obstant això, necessiten suport. Per a disposar de la capacitat necessària per protegir aquests tresors de la tala o explotació, necessiten més suport econòmic. Ells defensen que l'explotació forestal s'ha aplicar allà o el bosc es adequat per la tala, i hauríem de definir un cordó sanitari, allà on el valor ecològic és més alt.
Nosaltres els necessitem, pel seu coneixement, com necessitem els boscos. No només per la seva bellesa, sinó també perquè són fonamentals per la vida. Els boscos, especialment els més antics i complexos, cuiden el subsòl, l'erosió i són grans termoreguladors.
Només els boscos ens podem donar el temps que necessitem per canviar el nostre model productiu, absorbir el co2 i evitant que l'escalfament global sigui més agressiu i destructor. Són els pulmons que les ciutats tant necessiten, per recuperar l'anima i la pau que som compatibles amb el desenvolupament i la modernitat.
Tornem als boscos la seva categoria de temples de vida, llocs de trobada amb un mateix. Espais per somniar i descobrir el món i els seus misteris.
Actualment dediquem un 1% del nostre temps a la natura, i és per això que la nostra salut i la del món no és bona i empitjora. Com podem viure tan allunyats del nostre medi? Com estimar i cuidar allò que coneixem tant poc?
Donant suport a Selvans podem retrobar-nos amb la natura, i protegir-la per sempre, en un futur on la vida i la prosperitat vagin de la mà, i els temples siguin de marbre, però també de fusta, fulles i branques.
Llarga vida als boscos
Informació sobre selvans a:
Comments
Post a Comment