El ministeri del futur

Recentment, he llegit el Ministeri del futur, una novel·la de ciència-ficció sobre la probable evolució del canvi climàtic i com la humanitat podria convertir el camí fatal actual en un futur pròsper per a les properes generacions.Em va sorprendre el principi, ja que l'autor proposa un punt d'inflexió tal com jo també el veig. És probable que no vegem canvis estructurals fins que passi alguna cosa realment dolenta. I això és exactament el que va passar al llibre. Una combinació mortal de calor i humitat fa que la sudoració sigui inútil i milions de persones van morir a conseqüència d'això a l'Índia cap al 2025. 

Després del terrible esdeveniment, l'Índia pren el volant i decideix utilitzar la geoenginyeria, ja que el canvi internacional no s'estava produint durant massa temps.Aquesta rèplica de l'alliberament de productes químics d'un volcà redueix temporalment la temperatura, amb conseqüències desconegudes, especialment en els patrons de pluja. 

De fet, això ho canvia tot, perquè la geoenginyeria desordenada no és més segura que una guerra nuclear.Aquest terrible esdeveniment i l'acció des de l'Índia obliguen a la creació del Ministeri del Futur, una institució internacional encarregada d'aplicar polítiques que garanteixin un planeta segur per a les generacions actuals i futures, o en definitiva la llibertat d'existir. La feina d'aquest ministeri és molt difícil malgrat l'impuls, però després de negociacions molt llargues, una combinació d'impostos, esquemes de preus i monedes de carboni s'assolira una disminució significativa i suficient de les emissions i l'expansió de la biosfera salvatge.

No seria just assignar tot el mèrit del bon futur a aquesta organització. Els activistes i les empreses realitzen tota mena d'accions i esforços per implementar els canvis necessaris. Particularment sorprenent és l'ús del sabotatge, i en les seves versions extremes el terrorisme, per aturar la indústria dels combustibles fòssils i determinats comportaments insostenibles (com ara els vols turístics). El fracàs dels processos democràtics i pacífics per garantir els drets dels futurs i de la Terra, fan que algunes persones, amb un alt cost personal, optessin per un activisme violent per a la defensa de la llibertat robada pel capitalisme d'amics.

El llibre obre un debat filosòfic, en el que els activistes dels drets humans s'enfronten una vegada i una altra. Quan el que és legal és injust, el que és il·legal és el correcte oi? Si vàrem castigar els nazis per fer l'assassinat "legal" de jueus... castigarem aquells que conscientment venen el futur per consum superflu o acumulació de capital? Podríem considerar les conseqüències mortals de l'escalfament global una forma de violència cap a aquells que amb prou feines posseeixen l'1% de les emissions acumulades a tot el món.

Un altre tema rellevant és l'ús de la geoenginyeria, tabú en els temps actuals però d'ampli ús en el futur. En la seva forma mes benèvola capturant carboni, en la més arriscada jugant a ser deus entre glaceres i els núvols. Hem d'estar preparats, ja que les presses i la polarització de les conseqüències farà que alguns països tirint pel dret per protegir la seva seguretat local.

Des dels anys 70 coneixem els límits del creixement, des de fa més de 100 anys sabem la clara relació entre els gasos d'efecte hivernacle i la temperatura... l'únic que obtenim a partir d'ara és bla, bla, bla, rentat verd... i les seqüències de crisis s'utilitzen com a excusa per no fer els canvis estructurals necessaris.Sembla que el nostre sistema dominant, un capitalisme d'elits, prefereix el decreixement per esdeveniments catastròfics més que per disseny. 

A aquestes alçades, tinc absolutament clar que el canvi no es produirà fins que tinguem una onada de calor com la del llibre, la pregunta és si serà massa tard, o si les respostes seran heroiques com al llibre o tan miserables com les de Turquia, Xina i Índia amb la invasió russa.Ningú ho sap ben segur que succeirà, però això si, la majoria ho veurem; )