Anàlisi dels partits respecte a la transició energètica a Catalunya: 12M

 

En aquest article faig un analisi de les posicions dels diferents partits publics per afrontar un dels majors reptes de la nostra societat, com mantenir un metabolisme social necesari sense combustibles fosils, conflictes ambientals i pobresa energetica. El debat en la seva totalitat es pot trobar aqui.

El rol de l'energètica pública

Amb l'excepció de Junts i Ciutadans, tots els partits estan d'acord en donar més pes a l'energia pública, tot i que amb matisos en els seus objectius. La CUP, ERC i els Comuns clarament volen reduir el pes dels monopolis energètics, com és el cas flagrant de la distribució amb Endesa, que controla el 98% de la distribució, així com també de la generació, amb una dependència actual insostenible de l'energia nuclear i dels combustibles fòssils, si considerem la capacitat instal·lada renovable al territori (menys del 15%).

Sorprèn especialment a la dreta i al centre la manca de comprensió que el sector energètic no pot dependre de l'interès privat. Primer, per la seva naturalesa de bé essencial per a la vida, i també per la importància de l'estabilitat de preus per assegurar la viabilitat de la producció industrial necessària. Només els Comuns, ERC i la CUP mostren una voluntat clara de tornar el tractament de l'energia com un bé comú que ha d'estar organitzat sota criteris socials i ambientals, i no només criteris econòmics com defensen el PP o el PSC.

Tal com van deixar clar en els seus llibres "The Price is Wrong" de Breet Christopher i "Energy Fakes" de Pedro Fresco, el sistema marginalista de preus i el model clarament capitalista fan que la instal·lació a gran escala de renovables no sigui prou rendible, particularment en territoris urbanitzats, i és molt poc probable que sense un canvi en el sistema de preus que no penalitzi la generació energètica no flexible (típica de les renovables, amb l'excepció de l'energia hidràulica) i que asseguri la implementació d'una empresa pública compromesa a implementar almenys 4000 GWh per any fins al 2040, per assegurar com a mínim la cobertura de serveis essencials per a tot Catalunya amb renovables. Per entendre com arribo als 4000 GWh, podeu mirar l'estudi que vaig fer pel Gironès aquí.

L'esperança de Junts, Ciutadans, PP, PSC, ERC, etc., és que facilitant els tràmits i la introducció de més agents privats es pugui arribar als objectius del PROENCAT. Tot i que és cert que els temps de tramitació a Catalunya són de 7 a 10 vegades més llargs que a altres parts de l'Estat, i que amb preus elèctrics negatius i un excés de generació elèctrica, això no indica que en el futur hi hagi molt capital privat per a projectes de renovables suficients en el territori urbanitzat. El meu anàlisi coincideix amb el de la CUP i els Comuns, on la pública ha de multiplicar en ordres de magnitud la seva finançament (amb fons de la Next Generation i impostos extraordinaris a les empreses energètiques i a l'ús superflu de combustibles fòssils) i el suport, tant legal com financer, a les comunitats energètiques.

 

Com baixar el metabolisme energètic?

Tots els ponents coincideixen en que l'eficiencia es necessaria, pero no suficient, i encara que l'us electric baixa, el metabolisme energetic total no necessariament ho fa. Encara que l'electrificacio del sistema energetic i l'us de fonts renovables de proximitat por augmentar l'eficiencia energetica, no es suficient per a assolir un metabolisme energetic que no estigui en conflicte amb el territori i requereixi extractivisme a altres paisos com a Chile i Congo i altres...

 

S'esmenta el decreixement pero malentes, com un process forcat, no planificat en la reduccio dels usos energetics, quan tota la literatura parla d'una reduccio dels usos energetics i materials per la orientacio de la produccio als serveis essencials vers la industria superflua, de manera que el metabolisme baixa i el benestar i justicia social augmenta.

Sembla que la majoria de partits aposten a una carta, l'electricacio de l'economia total, sense considerar la suficiencia, sense parlar de la necessitat de transformar la mobilitat dependent del cotxe privat, aixi com la necessitat de millorar l'eficiencia energetica de millions d'efificis per tot el territori. Les mesures legals i les ajudes han donat facilitats a les cases, pero no als edificis, on es mes dificil que les families de forma individual poden fer les inversions necessaris per reduir els consums energetics als edificis.

 

La meva proposta es que, a mes de electrificar l'economia, s'ha d'invertit en un transport public de mes frequencia, qualitat i baix preu per al territori, amb modalitats pertinents a la densistat i temporalitat dels fluxes de persones i mercaderies. A mes d'implementar renovables 150 vegades mes rapid que ara, s'ha de acondicionar millions d'edificis amb subvencions (ja que tots ens beneficiem) i tenint en compte la millor adaptacio a les onades de calor.  Per ultim, un debat sobre el sistema productiu, reduint el pes del turisme de llarga distancia, la construccio, el vehicle privat... i fer una transicio justa on els treballadors treballint en instalaccio de renovables, rehabilitacio del parc de vivendas existent, aixi com mes personal pels serveis de transport public (tecnic, conductor i atencio als clients). Tot aixo es podria financar amb els fonts next generations i amb taxes extraordinaries a les industries que volem discontinuar. 

 

Com reduir la pobresa energètica?

El creixement del PIB no ha anat acompanyat d'una reducció de la pobresa en general, ni de la pobresa energètica en particular. La raó rau en el sistema econòmic, i no només en el dèficit fiscal com va comentar el representant de Junts. Així doncs, aconseguir un concert econòmic pot ser un pas essencial per obtenir els recursos necessaris per finançar l'energètica i garantir l'accés a un mínim energètic per a les famílies vulnerables.

Cal recordar que mentre la pobresa energètica ha augmentat més d'un ordre de magnitud, els beneficis extraordinaris de les grans empreses energètiques posen en risc no només el teixit industrial, sinó també les economies familiars. Limitar els beneficis i els preus energètics no només és necessari per garantir la viabilitat financera dels proveïdors alternatius d'energia, sinó també per donar seguretat econòmica a les persones que implementen projectes de renovables. El creixement continu defensat pel bloc de la dreta i el PSOE no només no arriba als treballadors en termes de sous reals, sinó que, a més, no és suficient per garantir l'estabilitat del sistema energètic.

Si realment volem garantir un accés universal als serveis bàsics i deixar de posar en risc el nostre teixit productiu, el model energètic no ha de dependre de les fluctuacions geopolítiques i del mercat energètic. Això funciona en l'aprovisionament de l'aigua, i donat el seu valor estratègic, hauria de tenir la mateixa naturalesa que la sanitat, l'educació i l'aigua. Qualsevol altra mesura, incloses les comunitats energètiques, no garanteixen l'accés universal ni estabilitzen els preus. Amb l'excepció de la CUP, els Comuns i, de manera més ambigua, ERC, els altres partits defensen mesures reactives com els convenis on no s'ataca la causa estructural de la volatilitat dels preus i la pobresa energètica. Alhora que ampliem el perímetre de les comunitats energètiques a 20 km, s'ha de tractar els serveis energètics com un sector estratègic i un servei comú. L'intervenció del sistema energètic amb criteris socials i ambientals garanteix l'accés a les renovables i assegura el desmantellament de la nuclear i dels usos fòssils.

Tal i com apunta correctament el PSOE, mesures com augmentar els salaris minims, reduir el IRPF a les families amb ingresos mes baixos tambe es necessari, encara que no correspont, de moment, a Catalunya incidir sobre aquestes politiques socials. Un sistema mes redistributiu i de sous mes justos ajudara a les families a fer-hi front, pero recordem, pujades del 200% dels preus energetics no poden ser absorbits ni per les families i les empreses.

 

Com accelerar la implementació justa de renovables?

El bloc d'esquerres confia en la implementació de parcs locals per donar accés econòmic a les comunitats locals a l'energia. També defensen límits al desplegament que respectin els espais d'interès natural i cultural, limitant les tramitacions exprés i assegurant l'equilibri territorial amb més transparència i poder als municipis. No queda clar com gestionar el metabolisme del barcelonès, on és evident que, sense una reducció notable dels usos energètics, no volem posar sobre el món rural la càrrega del metabolisme, tant alimentari com energètic, de les ciutats. Dit això, Catalunya no arriba ni de lluny als nivells necessaris per assolir un mínim de sobirania energètica renovable i amb les trajectòries actuals, condemna Catalunya a la MAT i la dependència externa sobre un sector estratègic energètic.

El bloc de la dreta defensa la reducció dels terminis de tramitació a pocs mesos, sense especificar quins tràmits permetran això, ni clarificar quin model autonòmic seria convenient utilitzar. Val a dir que la implementació a gran escala a l'Aragó o altres llocs de l'Estat no ha estat exempta de conflictes locals ni compromisos sobre la biodiversitat. Falten fórmules que conciliïn el diàleg, la planificació territorial i l'objectiu d'assolir almenys 60.000 GWh per al 2040.

La necessitat d'aconseguir la tramitació en mesos és essencial, però no sense un pla territorial coherent que es corresponsabilitzi amb els usos energètics locals i les dependències econòmiques de centres deficitàriament energètics. La societat ha de ser molt més activa tant en la instal·lació com en el suport de parcs de proximitat en territoris antropitzats; el nimbyisme no té lloc allà on es necessita energia i no hi ha implicació cultural ni ambiental. El paisatge urbà i semiurbà tindrà renovables i molt més arbres; l'externalització dels usos energètics a l'Aragó i als proveïdors fòssils i nuclears no és una opció.

És encertat la necessitat de fer pedagogia energètica, amb uns elements clars:

1. La forma més efectiva per reduir emissions és reduir els usos energètics i implementar renovables per a cobrir usos essencials.
2. Encara que les renovables ocupin més espai, els seus residus no es poden comparar amb els del carbó o nuclear.
3. Les renovables són necessàries per garantir l'estabilitat de preus i desacoplar-se de qüestions geopolítiques, genocidis i guerres fòssils.
4. La pèrdua de biodiversitat es deu majoritàriament al sistema alimentari, no a l'energètic; els pesticides i la indústria animal són les principals causes de pèrdua de biodiversitat. Això no vol dir estar a favor de macroprojectes marins, sinó reconèixer que la causa de la pèrdua de biodiversitat és altra.
5. El nivell de implementació de renovables a Catalunya és 100 vegades inferior al que hauria de ser, inclús amb un nivell de demanda decreixentista i eficient.
6. El debat és entre MAT o renovables pròpies; l'afectació del territori serà menor amb una implementació local decreixentista que amb la MAT.

Cal que la societat digui on sí, i que sigui part de la solució i asseguri la implementació dels mínims 60.000 GWh a Catalunya.

 Nuclear NO... de moment

Encara que tothom defensa el tancament de les nuclears, s'ha de dir que això no està planificat durant la legislatura, i per això és fàcil estar d'acord. Encara que econòmicament no té sentit continuar amb les nuclears, ja que són molt més cares que les renovables, cal recordar que s'ha de substituir el 50% de la generació elèctrica total amb renovables en 6 anys, una quantitat que és 1.000 vegades més del que hem fet els últims anys. Si no realitzem un desplegament suficient de renovables, la MAT o l'extensió de les nuclears està garantida. En qualsevol cas, serà un desastre natural i un major cost energètic pels catalans.

A més del potencial, hem d'assegurar l'emmagatzematge energètic, però no de tot, sinó només de sectors essencials com l'alimentació, hospitals, bombers... Però de cap manera la producció industrial, que es pot realitzar durant el dia i que es pot planificar en les hores de més sol o vent. L'hidrogen, l'hidroelèctrica reversible i el biogàs tindran el seu rol, però no es podrà implementar per als usos nocturns energètics no essencials.

Model energètic

 CUP, ERC i Comuns: tractament del sistema energètic com un bé comú, més regulat i amb un rol més alt de les comunitats energètiques i un aprovisionament públic, almenys per a aquelles empreses i famílies amb més necessitats. Més coordinació amb el territori i sincronia amb objectius de sobirania alimentària i protecció cultural i ambiental. Expropiar les parts de distribució amb símptomes d'inversió insuficient per part d'Endesa. Normativa que fagi mes interessant el desplegament de comunitats energetiques (distancia, potencial propi...).

PP, PSOE, Junts, Ciutadans: agilitzar tràmits i augmentar el rol del sector privat per implementar la potència necessària. A Endesa se l'ha d'auditar però no expropiar, encara que hi hagin problemes de servei clars i estructurals. L'energia segueix sent una mercaderia subjecta a fluctuacions de mercat i als oligopolis existents. El PSOE complementa les asimetries de preus amb impostos i augment del poder adquisitiu.

Conclusions

En el context de la gestió pública de l'energia, la majoria de partits, excepte Junts i Ciutadans, estan d'acord en potenciar el paper de l'energia pública, tot i que amb objectius diferents. CUP, ERC i Comuns pretenen reduir el domini dels monopolis energètics com Endesa, que controla el 98% de la distribució i depèn excessivament de l'energia nuclear i dels combustibles fòssils, donada la capacitat renovable del territori inferior al 15%.

Sorprèn que els partits de dreta i centre no entenguin que el sector energètic no hauria de dependre dels interessos privats, considerant la seva naturalesa essencial per a la vida i la importància de l'estabilitat de preus per a la viabilitat de la producció industrial. Només Comuns, ERC i la CUP defensen clarament tractar l'energia com un bé comú, organitzat sota criteris socials i ambientals, en contraposició als criteris econòmics que defensen el PP i el PSC.

Els llibres "The Price is Wrong" de Breet Christopher i "Energy Fakes" de Pedro Fresco critiquen el model capitalista que fa que les instal·lacions renovables a gran escala no siguin rendibles, especialment en zones urbanes. Sense una reforma del sistema de preus que afavoreixi la generació renovable no flexible i una empresa pública compromesa a assegurar almenys 4000 GWh anuals per al 2040 per a serveis essencials, els objectius de renovables són poc probables d'assolir-se. Les polítiques actuals de Junts, Ciutadans, PP, PSC, etc., pretenen simplificar tràmits i involucrar més agents privats per assolir els objectius de PROENCAT. No obstant això, malgrat els llargs terminis de tramitació a Catalunya, això no implica que hi hagi capital privat suficient per a futurs projectes renovables en àrees urbanes. La meva anàlisi coincideix amb la de la CUP i els Comuns, suggerint que el finançament públic hauria d'augmentar significativament a través de fons Next Generation i impostos extraordinaris sobre empreses energètiques i l'ús no essencial de combustibles fòssils.

Resum Analitic