En aquest article, m'agradaria plantejar un full de ruta i, alhora, desmentir alguns dels arguments que estan bloquejant una transició ecosocial a Catalunya amb la urgència social i climàtica actual. L'objectiu no és fer un article acadèmic, sinó donar ordres de magnitud per orientar el debat amb rigor i amb les veritables opcions que tenim a l'abast. Comencem! Definim els objectius de la transició ecosocial En primer lloc, hauríem d'aclarir quins són els objectius i paràmetres que conformen aquesta transició, sent el més concret possible per poder implementar polítiques i estimar els requisits per a la seva implementació, així com els impactes. Que la generació energètica local sigui capaç de cobrir les necessitats essencials: producció d'aliments, transport d'aigua, cuinar, il·luminació, gestió de residus, transport essencial, escoles, telefonia, hospitals, confort tèrmic... Que l'energia necessària per a produir béns essencials tingui uns preus estables
En aquest article faig un analisi de les posicions dels diferents partits publics per afrontar un dels majors reptes de la nostra societat, com mantenir un metabolisme social necesari sense combustibles fosils, conflictes ambientals i pobresa energetica. El debat en la seva totalitat es pot trobar aqui . El rol de l'energètica pública Amb l'excepció de Junts i Ciutadans, tots els partits estan d'acord en donar més pes a l'energia pública, tot i que amb matisos en els seus objectius. La CUP, ERC i els Comuns clarament volen reduir el pes dels monopolis energètics, com és el cas flagrant de la distribució amb Endesa, que controla el 98% de la distribució, així com també de la generació, amb una dependència actual insostenible de l'energia nuclear i dels combustibles fòssils, si considerem la capacitat instal·lada renovable al territori (menys del 15%). Sorprèn especialment a la dreta i al centre la manca de comprensió que el sector energètic no pot dependre de l'