Desprès de quaranta anys discutint el canvi climàtic, com un tema llunyà, difús i incert, les preses han arribat. La reducció de la incertesa vers al canvi climàtic sempre ha portat la confirmació d'escenaris molt preocupants, i no és exagerat dir que anem pel dret al col·lapse del nostre medi de vida, seguin les trajectòries actuals.
Sembla que per fi, almenys en l'àmbit europeu i en l'àmbit privat, volem desplegar a escala les energies renovables o l'anomenada transició verda. Sembla que el model plantejat o imperant considera:
1) Un desplegament principalment al territori natural, i no al ja urbanitzable o alterat significativament per l'ésser humà
2) Un model no planificat o estratègic, deixant al mercat l'elecció dels punts de generació més econòmica i socialment més acceptables
3) L'actual descentralitzacio mal entesa, no es tradueix en una eficiència administrativa pròpia de la urgència i importància del tema
Anem a pams, i revisem cada punt en detall.
En primer lloc, i recuperant l'objectiu social de la resiliència energètica i humana al centre, no pot ser que la transició verda ataqui frontalment aquestes parts residuals del territori que encara són naturals. Necessitem preservar el medi natural, no només com a actiu cultural col·lectiu, sinó com a medi per la salut, la vida i una societat lliure de pandèmies. La transició a les renovables s'ha de fer, però únicament en el territori ja ocupat per l'home. No es pot tenir un debat seriós quan no arribem ni al 7% dels edificis privats i públics amb plaques fotovoltaiques. El primer que s'ha de fer en implementar als habitatges, edificis publics i espais industrials la potencia solar tecnicament viable, abans de possar un peu en el terreny natural.
En segon lloc, l'adició aleatòria i sense criteris estratègics de projectes renovables no és ni eficient ni garant d'assolir la suficiència energètica renovable. S'ha d'establir uns objectius viables de capacitat, i buscar, no només l'augment de la potència instal·lada, sinó també vies com l'eficiència energètica i la reducció de la demanda energètica com a fonaments de la transició. A la vegada que canviem el mix energètic, hem de definir quins nivells de suficiència volem assolir i perquè. El consens amb el territori no ha de ser excusa per la falta de visió global i el desplegament coherent pel territori, particularment als nuclis més densament poblats, de les esmentades mesures per la transició.
En tercer lloc, els projectes de la potència reglamentada, en territori no natural i d'acord amb la normativa urbanística i mediambiental, haurien de ser aprovats no en vint-i-sis mesos com és actualment sinó en un màxim de dotze mesos. Necessitem múscul administratiu per agilitzar, sense compromís a la qualitat reguladora, la implementació de les renovables allà o toca.
En aquest marc, sembla que les organitzacions ecologistes no els queda més que fer el de sempre. Apagar els focs de projectes que s'intenten fer lluny dels nuclis de demanda energètica, malmetent el poc territori natural que ens queda. Si bé aquesta tasca seguirà sent cabdal, en una política que minimitza la resposta social, el cost econòmic però no el ecologic... crec que els moviments ecologistes han de ser cooperants amb les iniciatives per la sobirania energètica verda, la mobilitat sostenible i l'eficiència energètica.
A part de pressionar a les entitats públiques a ser elles les primeres en aïllar correctament el seu mobiliari, desinvertir en combustibles fòssils i transport privat, així com instal·lar energies renovables a tot el parc públic, han de ser les veus de la xarxa de cooperatives per la transició energètica sostenible:
- Fomentant l'ús de la mobilitat sense emissions, quan el transport públic no sigui viable: https://www.sommobilitat.coop/
- Desplegant a totes les cases, edificis i instal·lacions plaques fotovoltaiques: https://www.somenergia.coop/ca/
- Invertint en projectes d'eficiència energètica, extensió del parc renovable ... https://www.ecrowdinvest.com/en/show-investments
La societat civil, i les entitats ecologistes, han d'augmentar el seu compromís, no només en la defensa del territori, sinó en el suport d'aquelles iniciatives que creen prosperitat dintre dels paràmetres d'un desenvolupament inclusiu i decreixentista en la seva petjada ecològica.
Comments
Post a Comment