Una brúixola per a gent comuna compromesa

Molts sentim la necessitat de fer la transició a un model econòmic i social més just, sostenible i resilient, però sembla inaccessible posicionar-se si no som experts en la matèria. Amb aquest article proposo un conjunt d'eines perquè cadascú pugui decidir sobre el nostre futur energètic, agrícola, turístic o social en general. Ja hem vist prou cops com la delegació total en els governants sobre grans projectes crea un monocultiu feble, insostenible i de poca calada social. 

Amb l'objectiu de democratitzar la pressa de decisions per a la majoria, proposo fer us d’ aquestes dimensions agrupades com una brúixola per a tots els ciutadans comuns i compromesos.

• Tramuntana – Contribucions a la resiliència social i econòmica local: cal avaluar en primer lloc si el projecte en qüestió contribueix a una economia diversificada, resilient i prou eficaç en millorar les condicions de vida dels que conviuen amb els impactes negatius.
• Llevant- Suport dels agents socials i econòmics locals: la democratització de la nostra economia, considera fonamental comptar amb un alt suport local, assumint que s'ha donat la transparència necessària i que el projecta en qüestió es legal
• Migjorn – Coherència ambiental, protecció del patrimoni natural i cultural: sigui un projecte de renovables o una urbanització, l'impacte ecològic i cultural va més enllà de les emissions de CO₂, o afectacions paisatgístiques. S'ha d'assegurar que els pocs reservoris de biodiversitat que queden no subjuguen a una activitat econòmica que ens porta a un clima impossible per viure.
• Ponent – Models de propietat i gestió disponibles: contràriament al que es diu a vegades, i hi ha moltes formes d'organitzar i proveir béns i serveis de forma més participativa ( cooperatives, associacions, federacions) o pública (sigui per inversió o per concurs). També s'ha de tenir en compte que algunes formes de subministrar aliments, energia, oci... molt més sostenibles, genuïnes o socials que no d'altres. Cal avaluar i considerar opcions, mes enllà del benefici econòmic i de la iniciativa privada a gran escala. 

A continuació, faré ús de la brúixola per a mostrar quines conclusions en trec del projecte de Macro parc eòlic mari, però podria emprar-se per una autopista, urbanització o altres projectes: 

1. Tramuntana – si bé es tracta d'un projecte d'energia renovable, suposa una ampliació del potencial energètic català sense un compromís de reduir la factura energètica als ciutadans o proveir de nombrosos llocs de treball de qualitat. És molt probable que els beneficis del projecte només vagin a l'empresa en qüestió i que tan sols generin una desena de treballs durant els 20 anys vinents. Segurament el saldo laboral serà netament negatiu ja que l'afectació dels espais naturals sobre la pesca i el turisme serà considerable. 
2. Llevant - Contràriament al que succeeix amb els projectes turístics on molts grups locals estan a favor, en aquest cas l'oposició dels agents econòmics, governamentals i ecològics es clarament en contra de la proposta actual. 
3. Migjorn – La proposta del parc eòlic marí és la de major impacte negatiu sobre la vida marina, la dels aiguamolls de l'Empordà i paisatgística que ens podem imaginar. Sorprèn com un projecte per "lluitar amb el canvi climàtic" requereix un sacrifici de tal magnitud sobre els pocs ecosistemes saludables de la nostra mediterrània, imprescindible per assegurar el futur del nostre territori i patrimoni. 
4. Ponent – no és veritat que un macro parc privat és l'única opció per un model energètic renovable i sostenible, segurament és l'opció amb més beneficis econòmics per la promotora, però només perquè la societat assumeix els costos de la seva implementació (impactes sobre la pesca, aus, activitat turística, béns immobiliaris actuals...). Ja sigui mitjançant la provisió d'energia pública com va ser Endesa en el seu moment o la nova energètica pública de Barcelona, o les comunitats energètiques de som Energia, hi ha moltes opcions de proveir d'energia renovable en el sol ja antropotitzat amb una directa afectació per la societat en termes de factura energètica menor o sent beneficiari dels seus rendiments econòmics. 

Aquest projecte tal com està plantejat no compleix cap d'aquests requisits. Amb l’ajut de la brúixola, la valoració que en faig sobre aquest projecte és clarament negativa. 

Dit això, és l'obligació de tots els agents socials i públics proposar projectes a diferents escales i formes de propietat que podrien ser acceptats. El model actual d'externalització a altes països com Algèria o el Canadà del nostre consum insostenible energètic no és acceptable moralment i és molt arriscat donat la inestabilitat mundial. 

Per motius estratègics i ètics hem de ser corresponsables del nostre consum i assolir els seus impactes localment. L'articulació de les preguntes adequades en forma de brúixola, així com el compromís de reduir la demanda energètica i aconseguir un model renovable, democràtic, just i de proximitat, obre un ventall d'alternatives que fan molt més possible el nostre objectiu de prosperitat en un marc de resiliència social i justícia ambiental