Recentment em trobava amb el cap ple de dades sobre com de dolent serà el futur en un escenari de BAU (business as usual). El trident del peak oil (fi de l'energia barata), crisi climàtica (col·lapse del clima) i la desigualtat creixent sembla augurar un futur terrorífic, digne de les millors pel·lícules de ciència ficció.
Les notícies són una font d'excepcions benintencionades però que donen una visió del món bastant esbiaixada, i si mes no trista, d'una societat que silencia als herois, i dóna un protagonisme immerescut a Villans i infeliços.
Per sort per a nosaltres, hi ha molta gent, no només treballant en solucions, sinó donant-nos eines útils per fer la transició a un món amb suficient energia a preu raonable, la progressiva regeneració del medi ambient, i la possibilitat de moderar les desigualtats existents.
Una de les solucions, explicades de forma molt practica es troba al següent enllaç:
https://www.transitionculture.org/shop/the-transition-handbook/
He de dir que les propostes o la visió del Rob Hopkins i els seus col·laboradors, semblaran ben raonables, i posen paraules a la nostra intuïció, que les comunitats locals són gran part de la solució al trident diabòlic que he esmentat al començament.
La idea d'en Rob consisteix a dotar a les comunitats locals de la resiliència necessària per cobrir les necessitats bàsiques d'energia i aliment, en el cas que es doni una eventualitat.
En un futur on el petroli s'esgota i el seu cost d'extracció és superior, és només qüestió de temps que ens veiem forcats a deixar la nostra addició al petroli i gas si no volem col·lapsar.
Les energies renovables en són una resposta, però qualsevol científic seriós et recomanarà que a part d'instal·lar un part eòlic, solar o fer bio-dièsels, consideris seriosament reduir les teves necessitats energètiques, ja que el consum actual és insostenible en qualsevol cas.
És per tant important , no només produir energia neta localment, sinó també buscar formes creatives i adequades a la casuística de cada lloc, per reduir-ne el consum (aïllament, nou urbanisme, transport públic, bicicleta, consum de productes locals...).
Com que la forma en què consumim el menjar i ens desplacem té un impacte enorme sobre les necessitats energètiques i de recursos ambientals, és important que tornem a donar més protagonisme a la producció local d'aliment i d'altres productes. Sigui com a consumidors, o com a productors, el menjar s'ha de produir tenint en compte la biodiversitat i la cura del subsòl, deixant el monocultiu i els mètodes químics per mètodes mes benèvols amb el subsòl, aixi com més resilients al canvi del clima.
La banca ètica té un paper fonamental, ja que és la única que estimula els projectes de negoci locals i considera no només el rendiment financer, sinó també com els projectes milloren el món. Els nostres estalvis han de fluir a bancs que inverteixen en la comunitat, i no ens fons internacionals que lluny de crear desenvolupament, busquen el benefici a curt termini i l'extracció de rendes sense valor real (un exemple és els "fondos buitre de black stone", que fan els habitatges més cara de forma artificial). Bancs que viuen amb els valors de la transició són el Triodos Bank o la caixa d'enginyers, encara que segur podeu trobar més opcions.
La globalització i l'activisme han portat un nivell de desenvolupament material increïble, i la pau arreu del món. Les fronteres cada vegada tenen menys pes emocional, i el món s'ha fet petit (encara que alguns s'esforcen per tornar a posar de moda el nacionalisme, en un intent fútil de culpar al foraster dels mals del sistema).
En un futur de transició seguirem sent globals i treballant junts arreu del món, però segurament l'energia, el menjar i l'entreteniment, seran molt més locals. Les transaccions internacionals es produiran en allò que localment no es pot arribar a nivells de suficiència, o simplement perquè les economies d'escala ho demanen (recerca, infraestructures, defensa, serveis mèdics i educatius avançats...).
Es a dir, la resiliència local no és igual al aillament o la autosuficiencia que va patir espanya durant la dictadura. La resiliència és ser forts i suficients en les necessitats bàsiques per a tenir la capacitat de viure en un context d'energia i menjar escàs, a la vegada que les comunitats distribueixen millor els beneficis del desenvolupament.
Davant l'inacció dels governs, i la fallida dels acords globals, la societat ha d'organitzar-se com ho va fer per eliminar la discriminació, l'abús i la dictadura. Les comunitats locals han de protegir la seva societat produint energia, menjar i bens locals per ser resilients, a la vegada que segueixen comptant quan sigui realment necessari d'un món globalitzat.
L'especialització pot conviure amb nocions bàsiques sobre energia, agricultura i medi ambient, ja que és això últim el suport bàsic per les nostres societats, i el veritable camí a un món amb esperança, encara vingui el fi de l'energia barata o el món s'hagi fet petit pels nivells de consum actuals.
Enfront del repte, empenta. Que la incertesa no sigui raó per la inacció. Que la falta de lideratge no sigui raó perquè les ganes que tenim de fer millor el món quedin en simples idees, sinó en la creació d'un camí, que, si bé incert, és el més excitant que ens hàgim pogut trobar mai.
Comments
Post a Comment