La tardor dels imperis

 

La tardor s'apropa i ja és evident, almenys on jo visc, de fet en un parell de setmanes, els arbres caducifolis estaran sense fulles, les hores de llum seran menors i el fred vindrà. Per molt que ens estem esforçant en canviar-ho, de moment, el regal de les estacions segueix essent entre nosaltres, particularment a les altes latituds del món.

Winter is comming, diuen alguns, en uns moments on la imminent crisi energètica, la inflació galopant i l'excalació irracional entre Rússia i els EUA, el futur es perfila complicat.

Amb l'esperança que finalment tots ajudem reduint el nostre consum en general, i d'energia en particular per aturar la inflació, podem dir sense dubtar-ho que potser és ara el moment de fer uns canvis estructurals suficients per assegurar la resiliència del nostre sistema econòmic, planetari i de relacions internacionals.

Mai havia estat tan important el decreixement, la suficiència, l'orientació dels esforços a allò que és necessari: seguretat energètica, alimentària i de vida per a tots els éssers vius. Alemanya és potser el país que mes complicat ho té però també l'oportunitat per innovar a ritmes forcats i deixar de banda la dependència de règims de dubtosa qualitat democràtica es ara. Cal veure com es viurà aquest hivern i quin profit li traurà l'extrema dreta, que no vol molins de vent perquè "provoquen sequera" o maten alguna àguila d'aquestes que els hi agrada a la seva bandera, però no tenen cap problema en externalitzar el seu consum energètic insostenible a paisos "inferiors". Curiós que el nacionalisme només entén de banderes i races, poc l'interessa la sobirania energètica, sent aquesta darrera la veritable seguretat nacional.

En l'ambit internacional, Rússia va aprofundint en l'atzucac d'una invasió que recorda al desastre de Vietnam, Iraq o Síria, però amb un nivell d'excalació i irracionalitat mai vist. Les males arts de la guerra no només es poden estendre a afectacions a internet, infraestructures estratègiques... ara es parla amb total frivolitat de guerra nuclear. 

Si bé sembla molt difícil establir vies diplomàtiques amb algú que fa uns referèndums absolutament tramposos, entrar en la inflació d'amenaces d'aquest tira sembla com a mínim temerari. On estan els organismes del comerç internacional per a evitar que un país i els seus rivals puguin destruir el benestar de milions de persones en un any?  On estan les sancions als còmplices d'aquest genocidi?

Queda clar que el principal perjudicat de tot això és Europa i el seu teixit industrial, ja que països com els EUA com a mínim a curt termini, estan fent el negoci privat del segle (mentre el contribuent paga la guerra). 

Ens trobem al mig d'un conflicte històric d'imperis que veuen la seva rellevància minvar en un món on els pols es multipliquen, i on només la tirania militar i la geopolítica energètica són les eines del seu lideratge. Europa, la vella, on molts s'ha agradarien veure, és el terreny tàctic de l'últim episodi de la guerra freda. 

Si ve la protecció de la sobirania dels pobles com el Ukraines no es pot posar en dubte, quedar clar que la inevitabilitat aparent militar i la dependència energètica d'un gas Amèrica a preus d'enemic ens fa més febles que mai. Europa haurà de ser el mes diplomàtica, audaç i treballadora de la seva història, si vol acabar amb la seva dependència d'un gas ple de sang.